Kitxalla - contes

Web de contes per a treballar amb alumnes de primària.

Visita: Kitxalla

Els contes del Tom i la Laia

Contes amb activitats per a primària.

Visiteu: Els contes del Tom i la Laia

Conte: T'estimaré sempre, petitó!

Conte per a treballar les emocions, especialment recomanat per a Cicle Inicial:

Conte from escorialdigital

En imatges:

Recull d'activitats - Joana Raspall

Visita:  Auques

Dossiers activitats:

Cicle Inicial:
Visita: XTEC

Dossier pel professorat:
Visita: XTEC

Recull de poesia - Joana Raspall

Recull dels poemes que, personalment, més m'agraden d'aquesta gran escriptora de poesia infantil catalana.

NÚVOLS

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me’n van.

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

GENER

En la nit, tres mudats

cavallers fan sa via.

Són tres reis d’Orient

que han sortit d’un país

sense nom.

Si teniu en el cor fantasia

inventeu-ne un de bell

per al món més feliç.

EL CANT DEL GRILL

Nit estiuenca,

nit de calor.

L’herba s’asseca,

però jo, no.

Com més fa calda,

més bé jo estic;

ella rondina,

i jo, ric..., ric...

LA ROSA

Per fer més duradora la gràcia al jardí,

atura la mà!

No cullis la rosa!

La que ara és desclosa

mai més pot florir.

A CLASSE

No es deu pensar que l’he vista

quan de reüll em mirava

mentre jo feia el distret...

Escric, i la mà em tremola...

a més de fallar el problema,

ni sé les faltes que he fet!

L’ESTANY

Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,

l’estany es torba pres d’emoció.

El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,

es veu desfigurat pel tremolor.

POEMA MATEMÀTIC

Sota una roda rodona

poseu-hi un quadret quadrat

i al damunt, per acabar-ho,

un triangle triangular. 

Quatre línies rectilínies

podran fer de peus i mans.

Si marqueu nas, ulls i boca,

amb l'arcada de quatre arcs,

veureu quin ninot resulta

més eixerit i trempat.

SI EL MÓN FOS

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra 

que vol ferir;

podria esborrar menrides

que no cal dir;

n'esborraria l'enveja

que porta mals;

n'esborraria grandeses

de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta

de mal color:

el color brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un món nou

més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet...

NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

L'ASE I EL TRACTOR
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor! 

Una mar de contes

Web molt interessant on hi ha contes i activitats relacionades amb ells:

http://www.totcontes.com/articles/119/inicis-i-finals-de-contes

Introduccions i acabaments

• Vet aquí que una vegada...
• Vet aquí que en aquell temps...
• Una vegada hi havia...
• Era una vegada...
• En un país molt llunyà hi havia...
• Temps era temps quan els animals parlaven...
• Fa qui sap quants anys...
• Una vegada fa molts anys...
• Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
• De follies i de rondalles jo us en contaré un grapat, les unes sera mentides, les altres seran veritats.
• Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven...
• Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents...
• Vet aquí en aquell temps que les bèsties tenien dents...
• Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i altres set dolents...
• L'any titurany...
• L'any tirolany...
• Vet aquí en aquell temps dels set estudiants que tres eren ases i quatre bergants...
• Vet aquí en aquell temps que els arbres cantaven i les unces es mesuraven...
• Hi havia un rei que parava faves i li queien les baves dins un ribell...
• Vet aquí que en un poblet poblàs on tothom tenia nas...
• Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat.
• Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà.

I acabaments!

• Conte contat, conte acabat.
• Rondalla explicada, rondalla acabada.
• I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.
• I no són morts si encara són vius.
• I van viure feliços molts i molts anys.
• I van ser feliços i van menjar tots anissos.
• I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
• Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.
• Catacric-catacrac conte acabat.
• Catacrac-catacric, conte finit.
• I és un gos i és un gat i aquest conte s'ha acabat.
• I tot això es tan veritat que potser mai no ha passat.
• I van fer un gran dinar; primer van menjar un gall a l'ast, després un capó farcit i després un gat pelat, i vet aquí el conte acabat.
• I es un gat i és un gos i aquest conte ja s'ha fos.
• I ens en en vam anar plegats fins a... Allí ens vam deixar i jo vaig venir cap aquí per poder-vos explicar el que acabeu d'escoltar.
• A la cric-cric, el conte ja està dit; a la cric-crac, el conte està acabat.
• I catacric-catacrac, el conte s'ha acabat. I tuuuuuuuuuut... La guilla ha vingut i se l'ha emportat, ha passat per un forat i allí dintre s'ha quedat.
• Entre un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos.
• I cric-crac, el conte s'ha acabat; aquí planto un soc per tornar-hi un altre cop.
• Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s'ha acabada.
• I que no us agafi el confessor tal com li va passar al gall de la Passió.
• Conte contat ja s'ha acabat, de la xemeneia al terrat. 
• Conte contat ja s'ha acabat i per la xemeneia al terrat. 
• Conte contat, per la xemeneia s'ha escapat.

Embarbussaments

El cel està enrajolat,

qui el desenrajolarà?

el desenrajolador que el desenrajoli,

bon desenrajolador serà.

Plou poc, però,

pel poc que plou,

plou prou.

En Pere va per la carretera

amb un carro carregat de rocs,

que fa carric, carrac, carric, carrac.

Diu la guatlla:

-Què fas, gat?

-Què fas, guatlla?,

diu el gat.

Quan m’ajupia, codonys collia.

Quan m’aixecava, codonys agafava.

De genollons, collia, collia.

De genollons, collia, codonys.

Vaig al bosc i busco vesc

i visc del vesc que busco al bosc.

Si una serra

serra un xiprer,

sis serres serren

sis xiprers.

A un pi xic,

escala no hi cal,

i si en cal, du-n’hi.

En Panxo va dir-li a en Pinxo:

-vols que et punxi amb un punxó?

I en Pinxo va dir-li a en Panxo:

-punxa’m sí, però a la panxa, no.

A la porta del porxo

de la cort del porc,

trota, trota, trota,

però trota poc.

Trota poc, però

trota, trota, trota,

a la porta del porxo

de la cort del porc,

trota, trota, trota,

el cavall tort.

Una gallina

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

els seus fills no haurien estat

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Un cargol ben encargolat,

qui serà qui el desencargolarà?

Jo seré qui el desencargolaré

perquè desencargolar sé.

Tres tristos tigres són tres tristos tigres.

Una boteta, tota rodoneta,

té vi, vi té, té tap, tap té,

té tap i tapó, tap i tapó té.

-Què fas aquí, Pepa?

-Pelo faves, Pau.

-Faves peles, Pepa?

-Pau, faves pelo.

Duc pa sec al sac,

m’assec on sóc,

I el suco amb suc.

Un plat blanc,

pla, ple de pebre

negre està.

Una cabra sedega, bedega
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
va tenir un cabrit sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Si la cabra no hagués estat
sedega, bedega,
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
el seu cabrit no hauria estat
sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.

Al calaix del sastre, hi ha coixins.
Els coixins de la reina.
Els calaixos del sultà.
Quins coixins!
Quins calaixos!
A quina calaixera van?

Al calaix de sastre hi ha retalls,
retalls hi ha al calaix de sastre.
I entre els retall hi ha encenalls.
Ui! Quin desastre,
aquest calaix de sastre.

Tinc una son, una gana i una set,
que ni dormo, ni menjo, ni bec.
Si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passarien;
però, com que no dormo, ni menjo, ni bec,
no em fuig ni la son, ni la gana, ni la set.

En cap cap
no cap el que cap
en aquest cap.

Quan dic dic,
no dic dic,
que dic dec,
si dic dec i dic dic,
dic que no és pas dec el que dic,
sinó dic, com ho dic.

M’han dit que tu has dit un dit
que jo no he dit.
El dit que tu has dit, jo no l’he dit,
perquè si jo hagués dit el dit
que tu has dit,
fóra ben dit per haver-lo dit jo.

Si que deu deu
diu que deu deu,
diu el que deu
i deu el que diu.

El qui sap,
no és el qui tot ho sap,
sinó el qui sap,
on és el que no sap.

Com vols que et vulgui
si el que jo vull
no em vol
com vull que em vulgui?

No em miris, que ens miren,
miren que ens mirem.
Mirem que no ens mirin,
i quan no ens mirin,
ens mirarem.

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo
músic de carrer.

Que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc,
toco el que sé.

D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos
busco algun diner.

Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu
jo moriré.

Un bou pelós, tinyós, xaiós,
tot empudegat de ros,
ronyós, rascós, esgarrifós,
espantallops, merdós i pollós.

En Pere Peret, pintor,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar-hi pebre picant.

-En quin tinter tens
tanta tinta, Anton?
-Tinc tanta tinta
en tots els tinters
que em sobra tinta
per entintar un tanc.

Quan contis contes
compta quants contes contes,
perquè, si no portes el compte
de quants contes contes,
mai no sabràs quants contes
pots contar
i perdràs el compte.

Qui un pam de capa
parda compra,
un pam de capa
parda paga.
Qui un pam de capa
parda ha comprat,
un pam de capa
parda ha pagat.

El que poc coco menja,
poc coco compra;
el que poca capa paga,
poca capa tapa.
I com que jo
poc coco compro,
poc coco menjo
i poca capa pago.

Una ovella banyuga, banyega,
sedega, badega,
llanuda, llanada,
peuforcada, xeixabarrada,
cua-segoviada;
mena un anyell banyuc, banyec,
sedec, badec,
llanut, llanat,
peuforcat, xeixabarrat,
cua-segoviat.

-Paula, para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.
-Que la pari en Pere,
que a mi no em va bé.

-Papa, posa pa per a en Pepet.

A mi sí que re mi fa
que faci sol.

En Pau va clavar un clau.
Un clau va clavar en Pau.
Quin clau va clavar en Pau?

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despenja,
els setze jutges del jutjat
no podran menjar més fetge del penjat.

El meu pare poda parres
i el seu pare parres podava;
bé podia podar parres
si el seu pare parres podava.

Obre la porta i fa rac,
d’un bot  ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau li ha tirat un roc
i l’ha fet caure del ruc.

Pets, rots, mocs, llufes i gargalls,
cagarrines de les fines,
ensaïmades de cavall,
peus suats i nassos bruts.
Bon remei pels geperuts!

Al Marroc
un marrec tira un roc
i cau al rec
i un ric li diu:
Roc no siguis ruc,
que jo no ric.

Amb un banc m’entrebanco,
amb dos cordills m’entortolligo,
i amb tres trens m’entretinc.

Fills i filles té el meu fill;
la meva filla, filles i fills té;
però els fills i filles de la meva filla
no són filles i fills del meu fill.

Si Panxa planxa
amb quatre planxes,
amb quantes planxes
planxa Panxa?

Dictoclock

Activitat de redacció per a treballar en qualsevol llengua.

Consisteix en:

Asseure (si és possible) els nens i nenes en taules individuals fent un cercle, per tal que no hi hagi inici i final.

Donar un full a cadascú (poden escriure el seu nom per tal de quedar-se’l  després).

Preparar (o no) el dictat. 

Que no sigui gaire llarg. 

El mestre dicta paraula per paraula i els nens/es, tan aviat han escrit la paraula dictada passen el paper al company/a de l’esquerra (en el sentit de les agulles del rellotge).

 Un parell o tres de voltes és suficient.

En acabar el dictat donar un temps perquè puguin corregir errors i faltes d’ortografia, si les detecten.

El mestre pot recollir els dictats per corregir-los, però és interessant que els nens/es ho puguin fer pel seu compte.

Fitxes per preparar dictats

El gran dictat - joc

Activitat molt divertida per a practicar l'ortografia d'algunes paraules. Adaptable segons el nivell.

A partir del programa de televisió de TV3 que consisteix en lletrejar paraules, s'escriu una paraula a la pissarra que l'alumne, o alumnes, que estan d'esquena han de lletrejar. Per a fer-ho més divertit es poden fer unes ulleres divertides per tapar els ulls i fer-ho més entretingut.

Generador de còpia

Visita: Generador de còpia

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap

Conte molt divertit.



Video:

En imatges: