Embarbussaments

El cel està enrajolat,

qui el desenrajolarà?

el desenrajolador que el desenrajoli,

bon desenrajolador serà.

Plou poc, però,

pel poc que plou,

plou prou.

En Pere va per la carretera

amb un carro carregat de rocs,

que fa carric, carrac, carric, carrac.

Diu la guatlla:

-Què fas, gat?

-Què fas, guatlla?,

diu el gat.

Quan m’ajupia, codonys collia.

Quan m’aixecava, codonys agafava.

De genollons, collia, collia.

De genollons, collia, codonys.

Vaig al bosc i busco vesc

i visc del vesc que busco al bosc.

Si una serra

serra un xiprer,

sis serres serren

sis xiprers.

A un pi xic,

escala no hi cal,

i si en cal, du-n’hi.

En Panxo va dir-li a en Pinxo:

-vols que et punxi amb un punxó?

I en Pinxo va dir-li a en Panxo:

-punxa’m sí, però a la panxa, no.

A la porta del porxo

de la cort del porc,

trota, trota, trota,

però trota poc.

Trota poc, però

trota, trota, trota,

a la porta del porxo

de la cort del porc,

trota, trota, trota,

el cavall tort.

Una gallina

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

els seus fills no haurien estat

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Un cargol ben encargolat,

qui serà qui el desencargolarà?

Jo seré qui el desencargolaré

perquè desencargolar sé.

Tres tristos tigres són tres tristos tigres.

Una boteta, tota rodoneta,

té vi, vi té, té tap, tap té,

té tap i tapó, tap i tapó té.

-Què fas aquí, Pepa?

-Pelo faves, Pau.

-Faves peles, Pepa?

-Pau, faves pelo.

Duc pa sec al sac,

m’assec on sóc,

I el suco amb suc.

Un plat blanc,

pla, ple de pebre

negre està.

Una cabra sedega, bedega
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
va tenir un cabrit sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Si la cabra no hagués estat
sedega, bedega,
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
el seu cabrit no hauria estat
sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.

Al calaix del sastre, hi ha coixins.
Els coixins de la reina.
Els calaixos del sultà.
Quins coixins!
Quins calaixos!
A quina calaixera van?

Al calaix de sastre hi ha retalls,
retalls hi ha al calaix de sastre.
I entre els retall hi ha encenalls.
Ui! Quin desastre,
aquest calaix de sastre.

Tinc una son, una gana i una set,
que ni dormo, ni menjo, ni bec.
Si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passarien;
però, com que no dormo, ni menjo, ni bec,
no em fuig ni la son, ni la gana, ni la set.

En cap cap
no cap el que cap
en aquest cap.

Quan dic dic,
no dic dic,
que dic dec,
si dic dec i dic dic,
dic que no és pas dec el que dic,
sinó dic, com ho dic.

M’han dit que tu has dit un dit
que jo no he dit.
El dit que tu has dit, jo no l’he dit,
perquè si jo hagués dit el dit
que tu has dit,
fóra ben dit per haver-lo dit jo.

Si que deu deu
diu que deu deu,
diu el que deu
i deu el que diu.

El qui sap,
no és el qui tot ho sap,
sinó el qui sap,
on és el que no sap.

Com vols que et vulgui
si el que jo vull
no em vol
com vull que em vulgui?

No em miris, que ens miren,
miren que ens mirem.
Mirem que no ens mirin,
i quan no ens mirin,
ens mirarem.

Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo
músic de carrer.

Que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc,
toco el que sé.

D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos
busco algun diner.

Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu
jo moriré.

Un bou pelós, tinyós, xaiós,
tot empudegat de ros,
ronyós, rascós, esgarrifós,
espantallops, merdós i pollós.

En Pere Peret, pintor,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar-hi pebre picant.

-En quin tinter tens
tanta tinta, Anton?
-Tinc tanta tinta
en tots els tinters
que em sobra tinta
per entintar un tanc.

Quan contis contes
compta quants contes contes,
perquè, si no portes el compte
de quants contes contes,
mai no sabràs quants contes
pots contar
i perdràs el compte.

Qui un pam de capa
parda compra,
un pam de capa
parda paga.
Qui un pam de capa
parda ha comprat,
un pam de capa
parda ha pagat.

El que poc coco menja,
poc coco compra;
el que poca capa paga,
poca capa tapa.
I com que jo
poc coco compro,
poc coco menjo
i poca capa pago.

Una ovella banyuga, banyega,
sedega, badega,
llanuda, llanada,
peuforcada, xeixabarrada,
cua-segoviada;
mena un anyell banyuc, banyec,
sedec, badec,
llanut, llanat,
peuforcat, xeixabarrat,
cua-segoviat.

-Paula, para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.
-Que la pari en Pere,
que a mi no em va bé.

-Papa, posa pa per a en Pepet.

A mi sí que re mi fa
que faci sol.

En Pau va clavar un clau.
Un clau va clavar en Pau.
Quin clau va clavar en Pau?

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despenja,
els setze jutges del jutjat
no podran menjar més fetge del penjat.

El meu pare poda parres
i el seu pare parres podava;
bé podia podar parres
si el seu pare parres podava.

Obre la porta i fa rac,
d’un bot  ha saltat al rec,
més ben mudat que cap ric.
En Pau li ha tirat un roc
i l’ha fet caure del ruc.

Pets, rots, mocs, llufes i gargalls,
cagarrines de les fines,
ensaïmades de cavall,
peus suats i nassos bruts.
Bon remei pels geperuts!

Al Marroc
un marrec tira un roc
i cau al rec
i un ric li diu:
Roc no siguis ruc,
que jo no ric.

Amb un banc m’entrebanco,
amb dos cordills m’entortolligo,
i amb tres trens m’entretinc.

Fills i filles té el meu fill;
la meva filla, filles i fills té;
però els fills i filles de la meva filla
no són filles i fills del meu fill.

Si Panxa planxa
amb quatre planxes,
amb quantes planxes
planxa Panxa?