Racó dels mestres

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Recull d'activitats - Joana Raspall

Visita: Auques

Dossiers activitats:

Cicle Inicial:
Visita: XTEC

Dossier pel professorat:
Visita: XTEC

Recull de poesia - Joana Raspall

Recull dels poemes que, personalment, més m'agraden d'aquesta gran escriptora de poesia infantil catalana.

NÚVOLS

Núvol negre, núvol blanc,

les cabòries se me’n van.

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,

desfeu-les en llagrimetes

i ruixeu tot el camí.

GENER

En la nit, tres mudats

cavallers fan sa via.

Són tres reis d’Orient

que han sortit d’un país

sense nom.

Si teniu en el cor fantasia

inventeu-ne un de bell

per al món més feliç.

EL CANT DEL GRILL

Nit estiuenca,

nit de calor.

L’herba s’asseca,

però jo, no.

Com més fa calda,

més bé jo estic;

ella rondina,

i jo, ric..., ric...

LA ROSA

Per fer més duradora la gràcia al jardí,

atura la mà!

No cullis la rosa!

La que ara és desclosa

mai més pot florir.

A CLASSE

No es deu pensar que l’he vista

quan de reüll em mirava

mentre jo feia el distret...

Escric, i la mà em tremola...

a més de fallar el problema,

ni sé les faltes que he fet!

L’ESTANY

Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,

l’estany es torba pres d’emoció.

El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,

es veu desfigurat pel tremolor.

POEMA MATEMÀTIC

Sota una roda rodona

poseu-hi un quadret quadrat

i al damunt, per acabar-ho,

un triangle triangular.

Quatre línies rectilínies

podran fer de peus i mans.

Si marqueu nas, ulls i boca,

amb l'arcada de quatre arcs,

veureu quin ninot resulta

més eixerit i trempat.

SI EL MÓN FOS

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar menrides

que no cal dir;

n'esborraria l'enveja

que porta mals;

n'esborraria grandeses

de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta

de mal color:

el color brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un món nou

més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet...

NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

L'ASE I EL TRACTOR
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!