diumenge, 6 d’octubre de 2013

Recull de poesia - Joana Raspall

Recull dels poemes que, personalment, més m'agraden d'aquesta gran escriptora de poesia infantil catalana.

NÚVOLS
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.
Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.


GENER
En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.


EL CANT DEL GRILL
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric..., ric...


LA ROSA
Per fer més duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara és desclosa
mai més pot florir.


A CLASSE
No es deu pensar que l’he vista
quan de reüll em mirava
mentre jo feia el distret...
Escric, i la mà em tremola...
a més de fallar el problema,
ni sé les faltes que he fet!


L’ESTANY
Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.

POEMA MATEMÀTIC
Sota una roda rodona
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt, per acabar-ho,
un triangle triangular. 
Quatre línies rectilínies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca,
amb l'arcada de quatre arcs,
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.

SI EL MÓN FOS
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra 
que vol ferir;
podria esborrar menrides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.

Qui voldrà escriure un món nou
més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...

NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

L'ASE I EL TRACTOR
Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada